La fase 1 de l’auditoria ciutadana promoguda per l’Ajuntament de Sabadell permetia respondre un qüestionari, se’n van recollir 890, amb poca participació a barris del nord, del sud i de l’est, així com de joves menors de 25 anys. Era per conèixer la percepció de la ciutadania respecte a l’actuació de l’ajuntament i amb l’objectiu de genererar apoderament de la població, millorar la gestió municipal i aplicar transparència en la gestió dels diners. Vista la participació, encara s’està lluny d’aconseguir més implicació de la ciutadania i cal temps per poder observar les millores en la gestió i la transparència.
La segona fase del procés participatiu que el govern municipal va proposar al primer semestre de l’any passat va ser molt atapeïda de reunions i la participació va anar decreixent. Ara falta fer públiques les darreres conclusions de les aportacions ciutadanes i presentar un pla de gestió per als diferents àmbits que s’han analitzat, el que seria un document d’impactes que l’ajuntament s’havia compromés a tenir al finals d’any 2016 i que sembla es penjarà a la web properament
Des de l’OCM hi hem participat com a observadors del procés i fiscalitzadors de la transparència en la comissió de seguiment. Cal dir que aquesta ha anat de més a menys i tots, tan l’ajuntament com els altres membres de la comissió com l’OCM Sabadell probablement tenim la nostra part de responsabilitat i haurem de treballar per que en una possible propera edició el treball de la comissió de seguiment sigui més sostingut.
La participació en les diferents sessions ha estat de 143 persones, amb una implicació força activa, però volem posar de relleu la progressiva davallada de participació a mesura que avançaven les sessions i la manca de presència de col·lectius i entitats relacionades amb els temes debatuts. També s’han trobat a faltar tractar temes com implicar a les famíles usuàries receptores de menjar o serveis socials, persones migrants, la recuperació de la memòria històrica, l’economia social i solidària, el cooperativisme, la compra pública o l’Escola de Música i Conservatori de Sabadell entre molts altres que de ben segur ens deixem,
En l’Espai Públic i seguretat ciutadana, per exemple, és demana més servei de neteja, més presència policial als barris, més comunicació entre el consistori i la ciutadania. En Serveis Socials es demana: més acompanyament i assessorament als usuaris, més inversió en programes de prevenció en l’àmbit de la salut. En Educació, el ventall és molt ampli i va des de la construcció de nous centres a veure l’Educació com un procés que s’estén al llarg de totes les etapes de la vida. Això mateix es constata en l’apartat d’Habitatge, que recull des de peticions de promoció i gestió d’habitatge públic fins a la transformació del parc d’habitatges buits en habitatges socials. En Cultura s’evidencia la conveniència d’un treball en xarxa per optimitzar els recursos, així com valorar i crear esdeveniments de referència per a la ciutat i fomentar el patrimoni que li dóna identitat. En l’àmbit Laboral I d’Ocupació, és molt previsible que la necessitat de crear llocs de treball sigui molt superior a la capacitat de la seva realització en un curt termini; i no per manca de voluntat ni d’iniciativa, sinó perquè l’economia real està en un moment de recessió en tota l’àrea del nostre entorn.
Però, si no posem només la mirada en l’economia, podem constatar que el procés de participació ha obert altres enfocaments que en temps recents no s’haurien expressat públicament, ja que semblava que l’Administració havia d’oferir tots els serveis de forma inesgotable. En els diferents espais s’ha manifestat la voluntat de participació i coresponsabilització de les gestions per part de la ciutadania.
En el grup de discussió de l’Espai Públic, per exemple es va proposar la coresponsabilitazació per part del veïnat dels espais verds propers, la cura del Rodal. En el d’Educació es van fer referència a estendre els programes d’acompanyament en la lectura com el Lècxit, i altres tallers que s’estan portant a terme en els barris a través de les escoles d’adults i les biblioteques. En el de Serveis Socials també es va veure la conveniència de fer un acompanyament ciutadà i veïnal tant a les famílies que estan en una situació d’emergència com a la gent gran que pateix una situació de soledat; respostes que ja es donen en molts barris de la nostra ciutat de forma espontànea. És a dir, que la coresponsabilitat ha anat apareixent com a resposta a una situació puntual de carència, però a la vegada també, com a implicació de maduresa, basada en apreciar el benestar i els serveis que tenim evitant el malbaratament.
Una vegada acabades les jornades d’aportacions als diferents àmbits, també hem constatat que tots estaven molt entrelligats i que les conclusions dels blocs temàtics tenien interrelació entre ells i podien respondre a dos eixos: saber viure, i poder viure.
Saber viure perquè els objectius que es proposa l’Educació han d’anar dirigits a desenvolupar els potencials de la ciutadania de manera harmònica, no només orientada a tenir habilitats per accedir al mercat laboral, i en aquest aspecte ens hi ajuda la Cultura que és gaudi i aprenentatge a la vegada. El saber millora la nostra salut i ens dóna eines per optimitzar els recursos de tota mena. L’esport és una altra branca de creixement personal, relació social i gaudi. L’espai públic, la seguretat ciutadana, l’habitatge ens permeten poder viure amb dignitat si podem tenir accés a unes condicions de treball justes.
El canvi accelerat de la societat globalitzada ha trasbalsat els paràmetres de les expectatives de moltes persones. Creiem que, arribar a implementar les peticions que es van fer en les jornades, en alguns casos, serà molt complicat ja que potser excedeixen l’àmbit municipal i caldrà intentar canvis en altres sectors de l’Administració. Però si des de la municipalitat es genera una aproximació a la ciutadania i aquesta es coresponsabilitza i indaga dinàmiques de participació, creiem que l’esforç i la il.lusió que s’ha viscut en els diversos debats, el procés iniciat donarà resultats positius per Sabadell i la seva ciutadania.
Finalment el 7 de març d’enguany l’Ajuntament de Sabadell ha presentat les auditories ciudadana, d’organització i econòmica. De les propostes sogides de l’auditoria ciudadana sembla que n’ha incorporat 174 que resulta ser un 64% del conjunt i 64 parcialment asumides, això els compromet però no sabem ni el calendari ni els recursos per dur-ho a terme. Tampoc s’han especificat mecanismes de control ciutadà ni criteris de participació per fer un seguiment o per mantenir viva i permanent l’auditoria ciutadana. No es crea un espai permanent de participació, malgrat que durant els debats de l’auditoria es va dir de crear comissions per àmbits treballats ni s’anima a pseguir participant a les entitats i persones que hi estan disposades
Tot i valorar l’esforç que s’ha fet i l’implicació de l’equip de govern i tècnic municipals es pot concloure que hi ha poça participació si el que es pretenia era l’apoderament de la ciutadania i aprofundir en la qualitat democràtica.
Observatori Ciutadà Municipal de Sabadell